Els
mesos previs al Nadal les nostres llars es veuen envaïdes per una gran
quantitat de joguines que entren a través d'anuncis, catàlegs o les opinions
dels companys d'escola. Aquest fet, però, també pot entendre's com la part d'un
procés d'educació al consumidor.
Pels volts de les èpoques nadalenques, els mitjans de
comunicació i els aparadors de les botigues i grans magatzems bombardegen amb
imatges de joguines. A més, als suplements dominicals de molts diaris i en
enviaments publicitaris a casa rebem mil catàlegs de joguines. I per acabar,
els companys d'escola dels nostres fills suposen un anunci molt més poderós que
tots els enumerats anteriorment.
Davant d'aquest fet podem prendre dues postures: amagar els infants del
bombardeig publicitari o bé, aprofitar
aquest moment per educar-los en el consum.
Si prenem la primera postura (tancar els televisors a mitjans de novembre,
intentar evitar les zones comercials i amagar tots els catàlegs que ens
arribin), potser estarem minimitzant el problema, però de ben segur que
qualsevol dia ens sorprendran parlant amb uns noms incomprensibles que seran
els noms d'unes nines o d'uns robots de moda aquella temporada.
Per tal d'aprofitar-ho i convertir-ho en un moment educatiu, podem fer un treball lent i sistemàtic:
• Fer prendre consciència que no es pot tenir tot el que es vol i limitar el
nombre de regals que portaran els reis (o el Pare Noel o qualsevol altre
personatge de la tradició). Aquest és un missatge que cal repetir al llarg dels
dies, quan van dient "m'ho demano" o quan comencen a redactar la
carta corresponent.
• Recollir tota mena de catàlegs i comentar-los
conjuntament. Veure què és el que els
agrada, què és el que ja tenen, què voldrien i amb què juguen normalment. A
partir d'aquí elaborar una primera llista.
• Anar a les botigues a veure les joguines o aprofitar la iniciativa que moltes ludoteques porten a terme durant el mes de desembre perquè els nens puguin conèixer i veure les
darreres novetats i també jugar-hi. Despréscomparar el que ells s'imaginaven, el que sortia a la publicitat, amb el que han vist realment.
• Fer una tria definitiva sobre la primera llista elaborada... De ben segur
hauran caigut moltes de les propostes inicials i se n'hauran incorporat de
noves. El fet de tenir un nombre limitat de joguines a escollir, recordem el
primer punt, fa que la darrera tria pugui resultar difícil..., però educativa.
Un cop s'ha fet la carta, cal comunicar
a la resta de familiars la seva tria i
repartir el que portaran els Reis a cada casa... Encara que a vegades aquesta
sigui la part del procés més complexa.
Com es pot veure, la clau de tot aquest procés és la comunicació entre pares i fills, analitzar el que ja tenen icomparar-ho amb el que voldrien tenir i, sobretot, veure que el
que surt als mitjans no sempre es correspon amb la realitat. Juguem?
Imma Marín Santiago, directora de l’Assessoria
pedagògica Marinva, especialitzada en joc i educació.
