No, no vol dir no t'estim

Dir "no" al propi fill/a, significa no estimar-lo? Heus ací un quid pro quo ben perillós per al seu futur. Confondre la posada en escena d'un emmarcament educatiu, amb l'amor dispensat o refusat, distorsiona totalment la possibilitat de donar pautes fixes a un infant.

Actualment no és estrany de veure infants de 3 o 4 anys reaccionar amb una extrema violència davant qualsevol límit o regla. Els adults els cataloguen: infants consentits, mal criats, insuportables, tirànics... En una paraula, infants que no voldríem que fossin els nostres.

En canvi,molt sovint, l'infant que manifesta una real violència vers la més mínima limitació és un infant que confon l'establiment d'un ordre, d'unes normes, amb un refús d'amor. L'infant refusa tota norma perquè refusa allò que interpreta com a signes de no-amor! Mortalment angoixat de no ser estimat, reacciona violentament davant qualsevol situació que el situa en aquest patiment.

Posem-ne un exemple. L'infant s'enrabia terriblement quan un adult li diu: "No, no tindràs cap conte si primer no endreces les teves joguines!". Ell rebutja recollir les seves joguines, s'enfada, crida per tenir el seu conte, ho llença tot a terra. A vegades, alguns pares tenen el recurs de la dutxa freda quan l'infant surt de fogó. Per què una reacció com aquesta per part de l'infant? Ell només escolta el principi de la frase, per a ell el "No, no tindràs el conte" és sinònim de "No et donaré el que vols perquè no t'estimo". I l'infant diu "no" a aquell no, per no viure sense amor. Tots sabem que l'aliment del qual l'infant té més necessitat és l'afecte. Sense aquest, se sent perillar.  Refusant tot límit, creu salvar la seva vida.

El "no" dóna seguretat

És important, per a tota persona confrontada amb l'educació d'un infant, comprendre que posar límits a un infant li dóna molta seguretat. Dir-li "no", explicant-li que no tot és possible, que no tot està permès, és una manera d'abalisar el camí de la seva ruta. Un "no" clar i tranquil construeix una confiança i un respecte recíprocs.

Si no diem "no" per por de ferir l'infant (i sovint, confessem-ho, ho fem per por de no ser estimat per ell), arriba el moment en el qual, esgotats, ens enfadem i cridem. En aquest moment l'infant aprofita, percep, veu, comprèn la inevitable exasperació de l'adult i es culpabilitza del mal que ha produït. Se sent dolent. Això indueix a la por de no ser estimat. I la propera vegada que ens enfadem confirmarà allò que ha estat induït. La desconfiança i la decepció s'instal·len. La lluita comença, l'infant no pot acceptar el "no" de l'adult; l'infant desestabilitzat crida, dóna cops, ja no sap qui és ni què vol. Una por enorme l'envaeix, la d'ésser abandonat? Ell, per qui els pares fan tot! Quina paradoxa!

Evitar el malentès

Allò essencial per evitar la confusió entre manca d'afecte i límits serà dir no a l'infant només en relació amb el que ha fet i no en relació amb el que ell és! Dir "ets dolent, no endreces les teves joguines quan t'ho demano" és una crítica sobre la mateixa persona de l'infant, sobre ell mateix. Mentre que dir "ara, vull que endrecis les teves joguines ja que, si no, les llençaré. A més, no està bé deixar les joguines escampades arreu" és una constatació respecte a allò que l'infant fa i el que s'ha de fer.

Dir no de manera coherent i conseqüent als actes quotidians que excedeixen els límits del reglament d'ordre intern familiar dóna un sentiment de confiança. "L'adult no em deixa fer tot el que jo vull. No em deixa fer allò que em pot fer mal o que li pot fer mal. Això vol dir que m'estima?" Sí, ... "no" rima amb "Perquè m'estima, l'adult em diu no!"



Montserrat Castellana Rosell, Dra. en Psicologia

Bibliografia
- DELAROCHE, P. ¡Padres, atreveos a decir "No"!Barcelona: De Vecchi, 2006.

- LANGIS, R. Aprende a decir "no" a tus hijos. Málaga: Sirio, 2002.

- PHILLIPS, A. Saber dir no: per què és tan important dir no als teus fills. Barcelona: Empúries, 200

És l'ordinador un bon company de joc?

L'ordinador s'ha convertit en un element quotidià, que posa al nostre abast una infinitat de possibilitats i que gairebé resulta imprescindible per a tots. Cal aprofitar aquestes possibilitats com una ajuda en el desenvolupament dels nostres infants i joves, i per això cal l'orientació en el seu ús.

Amb l'ordinador es poden fer una gran quantitat de coses: jugar a tot tipus de jocs, llegir i escriure, veure una pel·lícula, comunicar-te amb una amiga, etc. Sens dubte, amb l'ús intensiu que molts nens i joves fan d'aquests aparells cal pensar que, d'alguna manera, aquest ha d'influir en el seu desenvolupament, tant a nivell cognitiu com afectiu i físic.

 A la vegada que l'ordinador integra tot tipus de recursos, gairebé tots els dispositius electrònics també funcionen de forma semblant a un ordinador. Per exemple, avui ja és habitual que els nens i joves puguin accedir a videojocs amb el telèfon mòbil, amb les consoles portàtils, amb les agendes electròniques, amb la televisió,etc.

Però, l'ordinador té efectes positius o negatius en aquest desenvolupament? Es pot considerar un bon company de joc? Doncs la resposta és que, ben utilitzat, sens dubte els efectes de l'ús de l'ordinador són positius i poden ajudar en molts aspectes al desenvolupament dels nostres fills. També poden resultar uns bons companys de joc, però no és bo que acabin substituint-ne d'altres.

Especialment els jocs d'ordinador o videojocs, a causa de les seves possibilitats multimèdia i d'interacció, fan que els usuaris visquin com a protagonistes situacions virtuals que sens dubte tenen uns efectes més intensos des del punt de vista psicològic, comparativament a quan es visualitza de forma passiva qualsevol escena per la pantalla, per exemple: veient una pel·lícula o un programa de la televisió. El canvi és substancial, ja que d'espectadors passius ens convertim en actors, amb tot el bo o dolent que això pot implicar.

És per aquesta raó que, les activitats i jocs que hem de posar a l'abast dels nostres fills, haurien de potenciar habilitats i estratègies cognitives adients per a cada edat. Especialment, no són gens recomanables els jocs violents dissenyats per a un públic adult, però moltes vegades fàcilment accessibles als joves i als infants. No cal dir res dels que mostren actituds racistes o sexistes. Sempre cal mirar l'etiqueta i l'edat recomanada del joc. Sí que són recomanables altres tipus de jocs, per exemple determinats jocs de rol, d'estratègia, d'aventures, de simulació, etc. També hi ha un bon grapat de jocs educatius i programes al nostre servei, dissenyats amb una clara vocació d'influir de forma positiva en el desenvolupament i la feina dels usuaris. A més, els programes i jocs educatius vénen acompanyats habitualment d'una guia didàctica per a les famílies i els docents. Aquests poden servir, per exemple, per desenvolupar la lateralitat, per reforçar continguts curriculars, per fomentar un esperit competitiu sa, per desenvolupar la concentració i el pensament estratègic, el pensament lògic davant la necessitat de presa de decisions, l'orientació espaial, etc.

Cal, però, que com en totes les activitats dels nens, en l'ús de l'ordinador i especialment en l'ús dels jocs, hi hagi la supervisió i l'orientació d'un adult.


Lectures i recursos complemetaris

* Gros, B. (Ed.), (2004): Pantallas, juegos y educación. La alfabetización digital en la escuela. Bilbao: Editorial Desclée de Brouwer
* Castells, P.; De Bofarull, I. (2002).Enganchados a las pantallas: Televisión, videojuegos, Internet y móviles. Barcelona: Editorial Planeta.
* Portal del Departament d'Educació per a pares i alumnes, amb notícies, agenda, novetats, canals, xats i apartats per nivells educatius.
*Recursos educativos del Centro Nacional de Información y Comunicación educativa

*El racó del Clic.

*Grup F9- Videojocs a l'aula.

Maria Rosa Buxarrais, Coordinadora de les jornades de formació "Mitjans de comunicació audiovisual, família i valors"