Ensenyar a enfrentar-se a les burles

A continuación os dejamos un artículo que hemos encontrado sobre como enseñar a los niños a enfrentarse a las burlas.  Esperamos que sea de vuestro interés.

Xerrada sobre els canvis de l'escola a l'institut

Dia 22 de febrer els alumnes de 6è van escoltar l’experiència d’alguns ex alumnes que enguany cursen 1r ESO als diferents instituts amb la finalitat de conèixer quina realitat i quins canvis es trobaran el proper curs.  

Al mateix temps, els pares també van rebre una xerrada sobre el procés d’adscripció dels seus fills a Secundària.  I seguidament, l’orientador del centre, Javier Tejero, va parlar sobre l’etapa de l’adolescència.

Els fillets a casa i a l'escola

XERRADA “ELS FILLETS A CASA I A L’ESCOLA” A CÀRREC DE JAVIER TEJERO (PSICOPEDAGOG DE L’ESCOLA) A LES FAMÍLIES DE 4t D’EDUCACIÓ INFANTIL (29- 11-2016)

La xerrada va començar amb una dita africana que diu així: “ ... per educar a un infant es necessita tota una tribu”.  Recomanacions de diferents llibres sobre l’educació, límits ... de diferents autors:

S'ha de diferenciar el què s’ensenya a casa i a l’escola. Els infants s’han d’educar a casa, hem de tenir en compte que no són “adults petits” si no que són infants, i com podem observar a l’aula tot està adaptat a ells. Les famílies han de confiar amb els professionals que treballen a l’escola.

Els éssers humans som mamífers i necessitem dels altres per poder sobreviure. Des de’l nostre naixement esteim preparats per comunicar-nos amb altres éssers humans amb el plor i després amb la parla.  És molt important que els infants es sentin: ÚNICS – ESTIMATS – IMPORTANTS PER ALGÚ (importància del contacte físic)

Com aprenen els infants? Per imitació (exemple), repetició (assaig- error) i per descobriment (casualitat).

També ens va parlar del concepte “resil·liència” que vol dir que encara que estiguem privats de necessitats podem aguantar la situació, podem sobreviure (a l’escola cap infant es mor de pena per separar-se de família, o de gana per no voler berenar) .L’escola aconsegueix aquest concepte en els infants, però necessita que la família col·labori i ajudi.

El cervell té unes capacitats que es van desenvolupant segons l’edat de l’infant i amb unes dades en concret. L’atenció és limitada, si un adult pot estar concentrat durant 35- 45 minuts màxim un infant va en relació a la seva edat. És a dir, si té tres anys equival a tres minuts. Com més edat més concentració.  És important que els infants aprenguin les habilitats necessàries pel dia a dia i que els adults els ajudem (a casa i a l’escola).

Què necessiten els infants petits? Necessiten el temps dels seus pares i mares. A vegades realitzen moltes activitats extraescolars i passen massa temps sense ells.  Els infants volen que els contin contes, anar sense presa, ni còrrer, que estiguin per ells.

Els hàbits més importants a treball d’higiene personal són: dormir (assimilen tot el que fan durant el dia, necessiten dormir de 10 a 12hores diàries. Es recomana anar al llit cap a les 8.30 – 9h).  Amb la higiene hem d’ajudar als infants per a que siguin autònoms en les accions que poden aconseguir com rentar-se les mans, anar al lavabo, vestir-se i desvestir-se ... hem de potenciar-ho.

Els adults hem de saber dir que no i ser fermes, no podem recular i canviar d’idea. Hem de complir el que prometen, sinó no ho podem dir.  Ens diu una dita d’un article “si creas un emperador es difícil destronarlo”.  Hem de ser bons referents i mostrar els valors que volem que ells tenguin, els hi hem de transmetre, atès que ens imiten.  Les normes que volem que compleixin els infants han de ser poques però clares.

Per dur a terme tot això és necessari l’ajuda de la família, atès que si només es treballa a l’escola no funciona. L’escola és de tots  i hem de confiar amb ella (els pares són aficionats i els mestres els professionals), no existeix l’escola perfecta però entre tots feim la “tribu” que educa als infants.  Steve Jobs diu que els vertaders educadors fora de la família són els mestres.

Recomanacions vàries:

•         Els infants no han d’estar més de 60 minuts davant la televisió, ordinador, mòbil, tablet... Les noves tecnologies no són substituts de la vida real, es troben ja casos d’adol·lescents amb abstinència cap a les noves tecnologies).
•     Els pares i mares són models i modelem als infants amb el que feim.
•      Hem de fer coses amb els infants, però també han de tenir l’oportunitat d’avorrir-se, els adults també ens avorrim a vegades. La creativitat ve de l’avorriment.
•       El caos no ajuda, els infants han de tenir i conviure amb un ordre mínim
•       Llegir i parlar amb ells

Quatre paraules claus: saber dir per favor, saber dir gracies, saber dir ho sent/ me sap greu, saber dir confií amb tu.  Les cinc ferides emocionals de les persones adultes que tenen l’origen a la infància:

•         Por a l’abandonament (hem de dir que els estimam).
•         Por al rebuig (importància de sentir-nos acollits).
•         Humiliació.
•        Traïció (por a confiar).
  
•         Injustícia.

Assemblea General APIMA

Benvolguts pares,

Des de l'APIMA de l'escola ens han fet arribar aquesta informació referent a l'Assemblea General que es celebrarà el proper dimarts dia 29 de novembre a les 18 h al menjador de l'escola.

Hi estau tots convidats!!!

Carta d'un fill a tots els pares del món

- No em donis tot el que et demano.  A vegades, només demano per veure fins on puc arribar.

- No em cridis.  Et respecto menys quan ho fas; i m'ensenyes a cridar a mi també.  I jo no ho vull fer.

- No em donis sempre ordres.  Si en lloc d'ordres, a vegades em demanessis les coses, jo ho faria més ràpid i a gust.

- Compleix les promeses, bones o dolentes Si em promets un premi, dóna-me'l; però també si és un càstig.

- No em comparis amb ningú, especialment amb el meu germà o germana. Si tu em fas sentir millor que els altres, algú patirà; i si em fas sentir pitjor que els altres, seré jo el que patirà.

- No canviïs d'opinió tan sovint sobre el que he de fer.  Decideix i manté aquesta decisió.

- Deixa'm valer-me per mi mateix.  Si tu ho fas tot per mi, jo mai no podré aprendre.

- No diguis mentides davant meu. Ni em demanis que jo en digui per tu. Em fas sentir malament i perdre la fe en el que dius.

- Quan faig alguna cosa dolenta, no m'exigeixis que et digui per què l'he feta. A vegades ni jo mateix no ho sé.

- Quan estiguis equivocat en alguna cosa, accepta-ho. I creixerà l'opinió que tinc de tu, i així m'ensenyaràs a admetre les meves equivocacions també.

- Tracta'm amb la mateixa amabilitat i cordialitat amb que tractes els teus amics. Que siguem família no vol dir que no puguem ser amics també.

- No em diguis que faci una cosa si tu no la fas. Jo aprendré sempre el que tu facis, encara que tu no ho diguis, però mai faré el que diguis i no facis.

- Quan t'expliqui un problema meu, no em diguis "no tinc temps per tonteries" o "això no té importància". Tracta de comprendre'm i ajuda'm.

- I estima'm.  I digues-m'ho.  A mi m'agrada sentir-t'ho dir, encara que tu no creguis necessari dir-m'ho.