Els vostres
fills, els nostres alumnes, reparteixen la seva jornada entre la casa i
l'escola. Pares i mestres som els responsables més directes de la seva educació
i formació. Ara bé: quins aspectes han de ser tractats des de l'escola i quins
des de la família? Quines responsabilitats pertoquen a cadascú? En els últims
anys sembla haver-hi una tendència a carregar-ho tot a l'escola i, d'això, el
col·lectiu de mestres se'n queixa.
En primer lloc, i abans de repartir
responsabilitats, cal remarcar que entre la família i l'escola ha
d'existir una relació basada sobretot en la confiança, i en la
col·laboració mútues. Tant mestres com pares perseguim el mateix objectiu:
l'educació i el benestar integral. .Això implica parlar, dialogar, posar-nos
d'acord. Tenir una actitud de voler treballar conjuntament.
Un dels primers aspectes en els quals ens hem de posar d'acord és en
prendre consciència que el nen/a necessita uns límits, unes
normes per poder distingir el que està bé del que està malament. I que
aquestes normes els les hem de posar nosaltres, pares i mestres. Hem
d'exercir l'autoritat que ens pertoca, essent a la vegada propers i
afectuosos. És molt important que el nen vegi una coherència entre els
límits que es posen a casa i els que es posen a l’escola.
Cal fer un esforç i buscar la manera de tenir temps per estar amb els fills.
Que sàpiguen que som al seu costat i que poden comptar amb nosaltres. Potser
estaria bé tenir una estona fixa, cada dia, simplement per parlar amb el fill,
sense les presses del sopar, de la dutxa... D'aquesta manera sentirà que pot
confiar en el pare i la mare i després li serà més fàcil parlar d'allò
que li preocupa, o del que el fa feliç.
Quan el nostre fill/a entra en l'etapa adolescent, tot és fa també més difícil.
Comença a plantejar-se aspectes sobre la seva sexualitat, es mostra més rebel,
xoca constantment amb les persones que són autoritàries amb ell, és a dir,
nosaltres, els pares i els mestres. Tot el seu món es qüestiona i sent una gran
inseguretat. Davant d'aquesta inseguretat, nosaltres ens hem de mostrar
ferms i segurs. En aquest moment necessitarà de forma especial la
coherència de la què parlava abans entre les persones adultes que
són un referent per a ell. I si, com a pares, tenim dubtes, consultem amb els
professionals de l'educació. Estem per ajudar-nos, no per lluitar ni perdre
el temps amb retrets.
Família i escola, pares i mestres, treballem junts per ajudar els
nostres fills, els nostres alumnes, a ser persones responsables, amb capacitat
crítica, autònoms, solidaris, amb valors humans, feliços! Ells són les
generacions futures.
Anna Ramis Assens, llicenciada en pedagogia en
l'especialitat d'organització escolar. Extret de l'article "Hi ha una relació
directa entre el grau de participació dels pares a l'escola i el grau d'èxit en
el rendiment escolar dels fills".
