dijous, 27 d’octubre del 2016

Carta d'un fill a tots els pares del món

- No em donis tot el que et demano.  A vegades, només demano per veure fins on puc arribar.


- No em cridis.  Et respecto menys quan ho fas; i m'ensenyes a cridar a mi també.  I jo no ho vull fer.


- No em donis sempre ordres.  Si en lloc d'ordres, a vegades em demanessis les coses, jo ho faria més ràpid i a gust.


- Compleix les promeses, bones o dolentes Si em promets un premi, dóna-me'l; però també si és un càstig.


- No em comparis amb ningú, especialment amb el meu germà o germana. Si tu em fas sentir millor que els altres, algú patirà; i si em fas sentir pitjor que els altres, seré jo el que patirà.


- No canviïs d'opinió tan sovint sobre el que he de fer.  Decideix i manté aquesta decisió.


- Deixa'm valer-me per mi mateix.  Si tu ho fas tot per mi, jo mai no podré aprendre.


- No diguis mentides davant meu. Ni em demanis que jo en digui per tu. Em fas sentir malament i perdre la fe en el que dius.


- Quan faig alguna cosa dolenta, no m'exigeixis que et digui per què l'he feta. A vegades ni jo mateix no ho sé.


- Quan estiguis equivocat en alguna cosa, accepta-ho. I creixerà l'opinió que tinc de tu, i així m'ensenyaràs a admetre les meves equivocacions també.


- Tracta'm amb la mateixa amabilitat i cordialitat amb que tractes els teus amics. Que siguem família no vol dir que no puguem ser amics també.


- No em diguis que faci una cosa si tu no la fas. Jo aprendré sempre el que tu facis, encara que tu no ho diguis, però mai faré el que diguis i no facis.


- Quan t'expliqui un problema meu, no em diguis "no tinc temps per tonteries" o "això no té importància". Tracta de comprendre'm i ajuda'm.


- I estima'm.  I digues-m'ho.  A mi m'agrada sentir-t'ho dir, encara que tu no creguis necessari dir-m'ho.