Com podem compartir responsabilitats la família i l'escola?

Els vostres fills, els nostres alumnes, reparteixen la seva jornada entre la casa i l'escola. Pares i mestres som els responsables més directes de la seva educació i formació. Ara bé: quins aspectes han de ser tractats des de l'escola i quins des de la família? Quines responsabilitats pertoquen a cadascú? En els últims anys sembla haver-hi una tendència a carregar-ho tot a l'escola i, d'això, el col·lectiu de mestres se'n queixa.

En primer lloc, i abans de repartir responsabilitats, cal remarcar que entre la família i l'escola ha d'existir una relació basada sobretot en la confiança, i en la col·laboració mútues. Tant mestres com pares perseguim el mateix objectiu: l'educació i el benestar integral. .Això implica parlar, dialogar, posar-nos d'acord. Tenir una actitud de voler treballar conjuntament.

Un dels primers aspectes en els quals ens hem de posar d'acord és en prendre consciència  que el nen/a necessita uns límits, unes normes per poder distingir el que està bé del que està malament. I que aquestes normes els les  hem de posar nosaltres, pares i mestres. Hem d'exercir l'autoritat que ens pertoca, essent a la vegada propers i afectuosos. És molt important que el nen vegi una coherència entre els límits que es posen a casa i els que es posen a l’escola.

Cal fer un esforç i buscar la manera de tenir temps per estar amb els fills. Que sàpiguen que som al seu costat i que poden comptar amb nosaltres. Potser estaria bé tenir una estona fixa, cada dia, simplement per parlar amb el fill, sense les presses del sopar, de la dutxa... D'aquesta manera sentirà que pot confiar en el pare i la mare i després li serà més fàcil parlar d'allò que  li preocupa, o del que el fa feliç.

Quan el nostre fill/a entra en l'etapa adolescent, tot és fa també més difícil. Comença a plantejar-se aspectes sobre la seva sexualitat, es mostra més rebel, xoca constantment amb les persones que són autoritàries amb ell, és a dir, nosaltres, els pares i els mestres. Tot el seu món es qüestiona i sent una gran inseguretat. Davant d'aquesta inseguretat, nosaltres ens hem de mostrar ferms  i segurs. En aquest moment necessitarà de forma especial la coherència de la què  parlava abans entre les persones adultes que són un referent per a ell. I si, com a pares, tenim dubtes, consultem amb els professionals de l'educació. Estem per ajudar-nos, no per lluitar ni perdre

el temps amb retrets.

Família i escola, pares i mestres, treballem junts per ajudar  els nostres fills, els nostres alumnes, a ser persones responsables, amb capacitat crítica, autònoms, solidaris, amb valors humans, feliços! Ells són les generacions futures.

Anna Ramis Assens, llicenciada en pedagogia en l'especialitat d'organització escolar.  Extret de l'article "Hi ha una relació directa entre el grau de participació dels pares a l'escola i el grau d'èxit en el rendiment escolar dels fills".