És l'ordinador un bon company de joc?

L'ordinador s'ha convertit en un element quotidià, que posa al nostre abast una infinitat de possibilitats i que gairebé resulta imprescindible per a tots. Cal aprofitar aquestes possibilitats com una ajuda en el desenvolupament dels nostres infants i joves, i per això cal l'orientació en el seu ús.

Amb l'ordinador es poden fer una gran quantitat de coses: jugar a tot tipus de jocs, llegir i escriure, veure una pel·lícula, comunicar-te amb una amiga, etc. Sens dubte, amb l'ús intensiu que molts nens i joves fan d'aquests aparells cal pensar que, d'alguna manera, aquest ha d'influir en el seu desenvolupament, tant a nivell cognitiu com afectiu i físic.

 A la vegada que l'ordinador integra tot tipus de recursos, gairebé tots els dispositius electrònics també funcionen de forma semblant a un ordinador. Per exemple, avui ja és habitual que els nens i joves puguin accedir a videojocs amb el telèfon mòbil, amb les consoles portàtils, amb les agendes electròniques, amb la televisió,etc.

Però, l'ordinador té efectes positius o negatius en aquest desenvolupament? Es pot considerar un bon company de joc? Doncs la resposta és que, ben utilitzat, sens dubte els efectes de l'ús de l'ordinador són positius i poden ajudar en molts aspectes al desenvolupament dels nostres fills. També poden resultar uns bons companys de joc, però no és bo que acabin substituint-ne d'altres.

Especialment els jocs d'ordinador o videojocs, a causa de les seves possibilitats multimèdia i d'interacció, fan que els usuaris visquin com a protagonistes situacions virtuals que sens dubte tenen uns efectes més intensos des del punt de vista psicològic, comparativament a quan es visualitza de forma passiva qualsevol escena per la pantalla, per exemple: veient una pel·lícula o un programa de la televisió. El canvi és substancial, ja que d'espectadors passius ens convertim en actors, amb tot el bo o dolent que això pot implicar.

És per aquesta raó que, les activitats i jocs que hem de posar a l'abast dels nostres fills, haurien de potenciar habilitats i estratègies cognitives adients per a cada edat. Especialment, no són gens recomanables els jocs violents dissenyats per a un públic adult, però moltes vegades fàcilment accessibles als joves i als infants. No cal dir res dels que mostren actituds racistes o sexistes. Sempre cal mirar l'etiqueta i l'edat recomanada del joc. Sí que són recomanables altres tipus de jocs, per exemple determinats jocs de rol, d'estratègia, d'aventures, de simulació, etc. També hi ha un bon grapat de jocs educatius i programes al nostre servei, dissenyats amb una clara vocació d'influir de forma positiva en el desenvolupament i la feina dels usuaris. A més, els programes i jocs educatius vénen acompanyats habitualment d'una guia didàctica per a les famílies i els docents. Aquests poden servir, per exemple, per desenvolupar la lateralitat, per reforçar continguts curriculars, per fomentar un esperit competitiu sa, per desenvolupar la concentració i el pensament estratègic, el pensament lògic davant la necessitat de presa de decisions, l'orientació espaial, etc.

Cal, però, que com en totes les activitats dels nens, en l'ús de l'ordinador i especialment en l'ús dels jocs, hi hagi la supervisió i l'orientació d'un adult.


Lectures i recursos complemetaris

* Gros, B. (Ed.), (2004): Pantallas, juegos y educación. La alfabetización digital en la escuela. Bilbao: Editorial Desclée de Brouwer
* Castells, P.; De Bofarull, I. (2002).Enganchados a las pantallas: Televisión, videojuegos, Internet y móviles. Barcelona: Editorial Planeta.
* Portal del Departament d'Educació per a pares i alumnes, amb notícies, agenda, novetats, canals, xats i apartats per nivells educatius.
*Recursos educativos del Centro Nacional de Información y Comunicación educativa

*El racó del Clic.

*Grup F9- Videojocs a l'aula.

Maria Rosa Buxarrais, Coordinadora de les jornades de formació "Mitjans de comunicació audiovisual, família i valors"