No, no vol dir no t'estim

Dir "no" al propi fill/a, significa no estimar-lo? Heus ací un quid pro quo ben perillós per al seu futur. Confondre la posada en escena d'un emmarcament educatiu, amb l'amor dispensat o refusat, distorsiona totalment la possibilitat de donar pautes fixes a un infant.

Actualment no és estrany de veure infants de 3 o 4 anys reaccionar amb una extrema violència davant qualsevol límit o regla. Els adults els cataloguen: infants consentits, mal criats, insuportables, tirànics... En una paraula, infants que no voldríem que fossin els nostres.

En canvi,molt sovint, l'infant que manifesta una real violència vers la més mínima limitació és un infant que confon l'establiment d'un ordre, d'unes normes, amb un refús d'amor. L'infant refusa tota norma perquè refusa allò que interpreta com a signes de no-amor! Mortalment angoixat de no ser estimat, reacciona violentament davant qualsevol situació que el situa en aquest patiment.

Posem-ne un exemple. L'infant s'enrabia terriblement quan un adult li diu: "No, no tindràs cap conte si primer no endreces les teves joguines!". Ell rebutja recollir les seves joguines, s'enfada, crida per tenir el seu conte, ho llença tot a terra. A vegades, alguns pares tenen el recurs de la dutxa freda quan l'infant surt de fogó. Per què una reacció com aquesta per part de l'infant? Ell només escolta el principi de la frase, per a ell el "No, no tindràs el conte" és sinònim de "No et donaré el que vols perquè no t'estimo". I l'infant diu "no" a aquell no, per no viure sense amor. Tots sabem que l'aliment del qual l'infant té més necessitat és l'afecte. Sense aquest, se sent perillar.  Refusant tot límit, creu salvar la seva vida.

El "no" dóna seguretat

És important, per a tota persona confrontada amb l'educació d'un infant, comprendre que posar límits a un infant li dóna molta seguretat. Dir-li "no", explicant-li que no tot és possible, que no tot està permès, és una manera d'abalisar el camí de la seva ruta. Un "no" clar i tranquil construeix una confiança i un respecte recíprocs.

Si no diem "no" per por de ferir l'infant (i sovint, confessem-ho, ho fem per por de no ser estimat per ell), arriba el moment en el qual, esgotats, ens enfadem i cridem. En aquest moment l'infant aprofita, percep, veu, comprèn la inevitable exasperació de l'adult i es culpabilitza del mal que ha produït. Se sent dolent. Això indueix a la por de no ser estimat. I la propera vegada que ens enfadem confirmarà allò que ha estat induït. La desconfiança i la decepció s'instal·len. La lluita comença, l'infant no pot acceptar el "no" de l'adult; l'infant desestabilitzat crida, dóna cops, ja no sap qui és ni què vol. Una por enorme l'envaeix, la d'ésser abandonat? Ell, per qui els pares fan tot! Quina paradoxa!

Evitar el malentès

Allò essencial per evitar la confusió entre manca d'afecte i límits serà dir no a l'infant només en relació amb el que ha fet i no en relació amb el que ell és! Dir "ets dolent, no endreces les teves joguines quan t'ho demano" és una crítica sobre la mateixa persona de l'infant, sobre ell mateix. Mentre que dir "ara, vull que endrecis les teves joguines ja que, si no, les llençaré. A més, no està bé deixar les joguines escampades arreu" és una constatació respecte a allò que l'infant fa i el que s'ha de fer.

Dir no de manera coherent i conseqüent als actes quotidians que excedeixen els límits del reglament d'ordre intern familiar dóna un sentiment de confiança. "L'adult no em deixa fer tot el que jo vull. No em deixa fer allò que em pot fer mal o que li pot fer mal. Això vol dir que m'estima?" Sí, ... "no" rima amb "Perquè m'estima, l'adult em diu no!"



Montserrat Castellana Rosell, Dra. en Psicologia

Bibliografia
- DELAROCHE, P. ¡Padres, atreveos a decir "No"!Barcelona: De Vecchi, 2006.

- LANGIS, R. Aprende a decir "no" a tus hijos. Málaga: Sirio, 2002.

- PHILLIPS, A. Saber dir no: per què és tan important dir no als teus fills. Barcelona: Empúries, 200